iconalab, la meva nova identitat a la xarxa

Avui poso en marxa un nou web per posar una mica d'ordre a la meva identitat digital. Han passat més de quinze anys des que vaig obrir la primera pàgina web. Al llibre ho comentava així:

Al 1996. Al mes de Juliol em vaig connectar a Tinet. Va ser llavors quan vaig intentar fer la meva pròpia pàgina personal. Vaig fer la primera fase una pàgina en imatges, lletres, colors i un fons, afegint seguidament taules... i en una segona fase que vaig aprendre a fer frames...

Jesús Ferré, 2004, Amposta XC, pàg. 14

D'això ha passat molt de temps i els webs van portar als blocs i estos a les xarxes socials. La gestió de la identitat digital, i les diverses comunitats que la envolten, evoluciona tant que un dia t'has de sentar i posar una mica d'ordre.

Iconalab és un exemple de campanya de màrqueting a la xarxa d'una marca. La vessant de Jesús Ferré, com innovador d'internet a les Terres de l'Ebre. Oferint els serveis de recerca, formació i assessorament a les organitzacions.

La meva identitat digital es desenvolupa al perfil de facebook. Però necessitava dividir les meves opinions en dues branques, la vessant professional [bloc i microbloc] separada de la personal [bloc i microbloc].

Després d'aquí es despengen tota una sèrie d'iconetes, com m'agrada dir-ho, on es pot accedir a tots els continguts escampats pels mitjans socials que utilitzo més actualment.

Visita la nova identitat

Descarrega apps per iPhone i iPad sense posar la visa

Quan parlem de la tendència d'aplicacions per dispositius mòbils, sembla que ha passat a un segon terme marques com Siemens, Nokia o fins i tot Blackberry. Les dues més utilitzades pels usuaris, a causa de la gran penetració en el mercat dels seus sistemes operatius, són la botiga d'aplicacions d'Apple i l'Android Market, liderat per Google i que funciona en telèfons de diversos fabricants.  La meua revista preferida acaba de fer una comparativa vista pels usuaris domèstics.

Disposo d'un mòbil Android (HTC) i d'un tablet iPad. M'ho passo molt be descarregant aplicacions que permeten que el terminal s'enriqueix amb noves funcions, tant de feina com d'oci. Encara recordo la cara que els hi va quedar als amics quan al concert de Manel, a una cançó lenta, vaig aixecar el mòbil amb una aplicació que simula un encenedor. Estes vacances hem navegat pel viatge amb l'iPad, utilitzant el mòbil com a emissor de wifi i connexió a internet. Fent les funcions de navegador GPS, trucant als càmpings per reservar, publicant vídeos al facebook o mirant pel·lícules... tota una oficina al bolso on tot és més senzill i agradable.

La informàtica en núvol (de l'anglès Cloud Computing) on els documents i programari estan a la xarxa, que combinat amb els tablets, auguren a mig termini un us massiu, i deixen els ordinadors que coneixem avui en dia per usos més tècnics.

Les aplicacions poden ser gratuïtes o de pagament. Per Android encara no he posat la tarja de crèdit, però una cosa que em va fer molta ràbia, el dia que estrenàvem l'iPad, va ser tenir que posar la targeta de crèdit de forma obligatòria. A lo tonto, a lo tonto, una per error, l'altra volent, la primera setmana ens van cobrar tres aplicacions (molt barates). Acabo de trobar una forma de descarregar apps per iPhone i iPad sense posar la targeta de crèdit.

Me va semblar que si et descarregues (a l'iPhone o iPad) la versió demostració gratuïta d'una aplicació, prèvia contrasenya, fent clic un anunci d'allí dins es va descarregar la de pagament sense cap contrasenya, cosa que em va alarmar molt ja que la meua xiqueta de 7 anys fa el que vol amb l'iPad, però no vull que em coste més diners este gran invent que també fa les funcions de juguet de luxe.

 [foto 1, foto 2, enllaç via @MiguelGonzalez]

Vaig d'alumne al consell comarcal a un Mini MBA, ideal per emprenedors/res

M'acaben de confirmar la inscripció al Mini MBA: Business Essentials. Un curs intensiu d'extensió universitària de la Universitat Rovira i Virgili que té com a finalitat proveir una base de coneixements sòlida i integrada de quatre àrees fonamentals de qualsevol organització: gerència, persones, finances i màrqueting. Es realitza al Consell Comarcal del Baix Ebre. Hi ha algo més rodó que plantejar-te fer emprenedor i aparegui este curs?

Canvio de cicle a la història de la meva vida

foto: kennedymateo

Mentre el món està fent un canvi de cicle, la meua petita història personal es veu forçada a acabar més de sis anys treballant al Consell Comarcal del Montsià. Divendres portaré una humil capsa de galletes a la cafeteria de la feina (los que estem al paro som així).

Canviant radicalment de tema, no em puc treure del cap els ullets del nen desnutrit que ha sortit a les notícies per la greu emergència que hi ha a Àfrica. Per altra banda, d'un temps a ara, hi ha una forta crisi que afecta al món desenvolupat, atemptats impensables, un important canvi climàtic, tots hem d'aprendre a ser més pobres i una de quatre persones no troben el seu lloc al món laboral. Aquests són alguns dels molts exemples que el món no només està fent un canvi de cicle econòmic, sinó que és algo molt més profund, que necessita un fort canvi de valors per encaixar d'alguna manera aquesta sensació d'inestabilitat que tots vivim.

En aquest marc global, la meua situació laboral actual em desperta d'una època de treballar a quatre cantons de casa, d'horari de 8 a 3, que que m'ha permès criar les xiquetes mentre han anat a la guarderia i disfrutar de la família. M'ha permès disposar de temps lliure per difondre des de l'associació Atictes la tecnologia per allà on hem passat. En el pla laboral he assessorat amb noves tecnologies durant molts d'anys a l'administració local del Montsià, començant pel consell, fins gairebé tots els ajuntaments i diversos ens propers.

Professionalment m'ha tingut durant molts d'anys dolçament dormit, amb d'una sensació de càlida seguretat que em permetia seguir dormint. I, com sempre, quan et despertes és desagradable.

Se'm presenta una oportunitat de complir un dels meus somnis. He decidit fer-me emprenedor i muntar al Montsià una agència consultora d'internet per organitzacions: Assessoria de Xarxes soCials

Una petita empresa, ben gestionada, de servei a altres empreses està més predisposada i preparada al canvi, a la mobilitat, crec que pot aconseguir imitar els organismes vius més simples (mutar, evolucionar) a relacionar-se amb el seu hàbitat.

Per començar a difondre la necessitat al nostre territori realitzo un curs per empresaris, del 19 de setembre fins finals d’octubre de 2011.
Dilluns i dimecres de 20:00 a 22:00.

Les Terres de l'Ebre ja és una societat hiperconectada, ha arribat l'era digital per quedar-se. És el canvi de l'economia de l'àtom a l'economia de l'electró.

Usuaris de twitter molt actius munten una paella a Alcanar #paellatweets

La xarxa social Twitter, no tant coneguda com la de Facebook, tenen gent molt incondicional. En concret, hi ha un grup d'amics i amigues a Alcanar que és molt potent i ha volgut acollir una paella per la gent del twitter que vulgue anar.

Sembla que aquesta trobada, que es fa a l'Ermita del Remei el dissabte, és hereva del primer i segon Esmorzar&Twitts realitzats anualment a Vila-seca.

Aquest matí de dijous és l'últim moment per apuntar-te a esta trobada tant friki de piuladors.

Aquí a la foto hi ha tothom que ha confirmat i penso que la gent del Montsià que pugui, hauria de deixar-se caure, ni que sigue a fer el cafè.

He quedat amb @ultraheroi al mig dia a La parada.

Per més informació a Paella Multwitterdinaria

Curs a Amposta de Xarxes Socials per l'empresa bonificat

M'encarrego dels continguts i de donar les classes sobre la utilització de les xarxes socials per afegir valor a l'empresa a Microdelta Soft (bonificat)
Va dirigit a empresaris, autònoms i treballadors.
Explicaré, d'entre d'altres conceptes, de:

• màrqueting
  
• comunitat
• web 2.0
• requisits
  
• gestió de la reputació
• comunity manager
• xarxes virtuals
• casos d'èxit i fracas
• blocs
• seguiment
  

Això ho farem a parir del setembre, a un horari per poder-ho compaginar amb la feina, cap al tard.

Ferran me fa un mapa per pujar al Montsianell

Tot va començar quan me vaig perdre volent pujar al Montsianell (hi han proves gràfiques). Alguns s'han ofert a explicar-m'ho, un parell a acompanyar-me, però Ferran Vidal m'han fet tot un croquis al twitter (es llegeix de baix a dalt).
Fins i tot m'ha recomanat que em baixe la ruta en GPS al mòbil.

Moltes gràcies a Joan Manel, Joan Marc, Carme i a tothom que ha deixat un missatge de suport per les xarxes socials. Avui m'han explicat que un va arribar a la feina i va dir: has d'entrar al feixbuc que Jesús s'ha perdut!

El cim de les muntanyes és una metàfora de neteja, de radicalitat, d’unitat de visió. (extret del bloc de Pepe)
Pos bueno, això, que este cap de setmana tornaré a intentar a pujar el meu particular i humil cim.
Diuen que a dalt l’aire és net; la visió, lliure; l’entorn, impol·lut.

Em segeixen 1000 persones a la xarxa social twitter, mentre jo només segueixo 120

Hi han coses que no se si mai entendré:

• Com pot ser un dia neutre com avui, tirant a una mica trist, em trobe tantes sorpreses a la xarxa?
• L'altra és, permet-me parafrasejar a l'Einstein, els límits de l'estupidesa humana.
• Però lo que m'ha passat avui no té nom.
  Em segueixen al twitter mil persones!

Per qui no ho conegue, twitter és una xarxa social com facebook però no fa falta fer-se amic de mutu acord. Cadascú segueix a qui vol sense demanar permís. Considero que no sóc cap persona important, ni que surt a la tele, ni que explica coses tant i tant interessants, i menos este any que vaig molt liat...

Pos això, mentre segueixo cent vint persones, avui una casa rural de Miravet ha decidit clicar al meu twitter per "seguir-me". En canvi a facebook ja fa temps que ho vaig donar per impossible i tinc un número desorbitat de coneguts on no dono abast. No se lo que fan los meus amics, perquè no puc llegir quasi res.

Mantenia lo twitter com a raconet de la xarxa on pots seguir a la gent en carinyo. Està demostrat que per limitacions físiques, no podem seguir a més de 150 persones [viquipèdia i vídeoentrevista].

Pos tot i així esta tarde he arribat al miler de seguidors!!!!! no m'ho puc creure!!!!


He fet una impressió de pantalla, que ara seria divertit provocar un efecte mariposa...
...però em veig obligat a fer una crida pública:

SENYORS I SENYORES D'INTERNET, NO EM SEGUIU AL TWITTER!!!!
QUE NO EXPLICO RES!!!!!
QUE SÓC UN NOI DE POBLE AMB UNA VIDA BASTANT ABURRIDA!!!!

Me fan una petita entrevista al diari Indicador de Economía

El diari econòmic me fa una petita entrevista en qualitat de videoblocaire. Agraeixo a la periodista Raquel, la paciència que va tenir en mi.

Comparteixo la secció de TIC de l'Indicador de Economía, sobre el vídeo a la xarxa, amb els grans Bernadette, Francesc i Jukka.

Es pot veure la secció sencera o tot el diari.

Cap de setmana de retrobament amb l'Àngels

Sempre vaig corrent, però este cap de setmana és com parar, respirar, mirar al teu voltant i donar gràcies per les coses del dia a dia.
Des de principi d'any que se m'ha complicat de forma increible l'agenda i he deixat de banda la meua familieta, en concret la meua dona Àngels, on li han recaigut sobreesforços importants.

Gràcies per deixar d'anar al curset de piscina, que tan bé t'ho passaves, i tantes altres coses que ara no és lo moment d'explicar.

Este cap de setmana deixem les xiquetes amb los iaios dos nits i dos dies. La mestressa de ceremònies ha preparat tot un seguit d'activitats no se quina és millor que l'altra.
Sopar i sortir de marxa cada nit amb una parella, i la resta dels dos dies sols replets d'aventures romàntiques a la vora del mar. Això s'arrodoneix amb una obra de teatre magnífica a la sala gran del TNC.

Cap de les coses que em devoren l'agenda tenen sentit si no te tinc al meu costat, carinyo...
t'estimo moolt!

Invocant els elements per passar el ritual foraster

Aire, Mar, Terra, germandat volguda!

Guieu-me el camí cap a la missió a terres forasteres.

Quan invoco l'element de l'aire és personifica amb un àngel. El Mar és la nimfa dolça i la Terra és la salada.

A llum de l'alba peregrinarem cap a Beni Alaròs de totes les contrades per passar el ritual d'investidura.
Compartiré viatge amb els valents gnoms Juditha i Oriolus

Desitgeu-nos bon vent i oratge,
i mar per córre!!!

Dissabte tinc l'examen de nivell D de català a Vinaròs

Enjago una setmaneta bastant dura. Porto passant dues nits durant dos mesos de 21h a 23h a la setmana a Ulldecona a classes de català. Este dissabte, em presento a la primera prova de l'N4 a Vinaròs que convalida pel nivell D de català.
Necessito passar una setmana de concentració i d'estudi important, ajornant totes les coses intrancendents, buscant la pau interior que me dona la meua família i anar a córrer. Estudiant a totes hores del dia.
És l'esprint final!

M'ha dit la infermera de la clínica: Tun pare és dolent

Mon pare porta unes setmanes ingressat i ahir em van dir que hi ha personal de la clínica que no volen entrar l'habitació 219. Tinc que admetre que no em va sorpendre. Des de la mort de ma mare ha fet una carrera meteòrica: ha tingut l'etapa de demanar-li de casar a 60 dones, el van fotre fora d'una agència matrimonial, viatges sexuals, casar-se i separar-se recentment. Els últims tres anys s'ha deixat de parlar amb amb tota la família, això si no contem que em va estafar uns milers d'euros i es va negar a conèixer a la seva última neta quan va néixer.

Ara ha estat bastant malalt, ha trucat als fills i ens hem arromangat lo que ha fet falta. La nota curiosa va ser una nit d'urgències per Tortosa que es pensava que es moria, li va entrar el pànic i se'm va acomiadar penedint-se d'estos últims tres anys.

Les últimes setmanes s'ha recuperat bastant be, del cap, i ha començat a maldar-mos, emprenyar-se i fotre a parir a la nora. Ara diu que vol saldar els deutes amb mi perquè així li hauré de fer cas de tot lo que me mane.

Ahir pel matí quan la infermera me va dir que ha arribat a tractar de puta a una companya, sense entrar en molts de detalls, li vaig dir que els fills mon fem càrrec, que ens agafa vergonya aliena i li vaig demanar disculpes mentre la vaig ajudar a fer el llit.

La millor època de la vida (300 paraules)

Vaig a un curs de català i m'han demanat per les vacances de setmana santa fer una redacció de 300 paraules amb el títol "La millor època de la vida". [foto d'Anna Prat]

Gent de diverses generacions han coincidit que qualsevol temps passat va ser millor. Tot i que cadascú parlava del seu passat. És també molt típic dir "si ho tornés a viure ho faria millor". Un gran homenatge a l'experiència. Possiblement a la vida sempre estem aprenent. Ara seria diferent estudiant, cuidaria a les amistats d'una altra forma, seria millor amant i hauria escollit les feines diferent. O pot ser no.

El futur que depara a la nostra societat és bastant incert. Quin món deixem als nostres fills i filles? Si ho mirem des del punt de vista de l'ecologia, consumim més recursos naturals dels que podem. El canvi climàtic avança a passes de gegant, cada estiu fa més calor i cada cop hi ha desgràcies naturals més importants. Des del punt de vista de les guerres encara és més depriment. A nivell personal em preocupa si podré passejar amb la meua dona de vellets, si em quedaré a l'atur als 50 i si sabré fer be de pare quan siguin adolescents.

L'estat de dubte del futur em fa tornar a remenar pels records buscant la millor època de la meva vida. No havia sigut mai tant feliç com als 17 anys. Però l'època universitària, vivint a pisos d'estudiant, ho va superar. Compartir el camí en parella va fer un gir a la meva vida en positiu. El naixement de la primera filla va ser el millor que m'havia passat.

És descrivint-me quan me n'adono. Tinc quasi 40 anys, estic feliçment casat i amb dues xiquetes precioses de 7 i 3 anys. Hi han més coses que també m'importen com la resta de família, les amistats, els estudis, la meva ciutat, practicar esport o participar amb diversos col·lectius. És descrivint-me quan me n'adono que estic passant la millor època de la meva vida.

Perdoneu los amics de facebook, avui he fet com una marató de foursquare

Foursquare és una aplicació de mòbil que publica al lloc que estàs. Avui he fet una mena d'experiment i he senyalat 10 llocs pels que he passat. Quan ho fas, lo mòbil detecta per gps on estàs i ho publica als amics de facebook, que m'hauran de perdonar.

Amb dita "asanya" m'ha permès guanyar dos premis virtuals

• de 30 marques al mes
• de 10 marques en 12 hores

Sense tenir molt clar, de què serveixen estos "premits", només em queda demanar disculpes als amics de facebook per la taladrada que los hi he pegat avui.

A la presentació del llibre de Jesús Serrano, m'ha parat un conegut que feia molt temps que no veia i m'ha dit, "tu fa rato que estàs a la biblioteca, no? ho he vist al facebook".

Una vegada més, la meua vergonya que pensava que no tenia, m'ha fet fer-li un somriure i he marxat corrent cap a casa.

Kalacoia, uns bons amics de quan estudiàvem a la universitat i la nova generació

M'enorgulleix que passats els anys, uns amics de quan estudiàvem a la universitat, vam fer un grup que quedem anualment per la geografia tarragonina. El grup es diu Kalacoia, perquè ens vinculava un pis d'estudiants a la Baixada la Misericòrdia de Tarragona. Cada trobada anual ens permet mantenir el contacte, a banda de recordar batalletes, d'impregnar a les parelles les aventures adolescents i veure créixer la descendència.

Divendres vaig a una jornada de dades obertes per desenvolupadors

Open Data vol posar a disposició de tots els ciutadans les dades de l’administració, per tal que tant les empreses com els desenvolupadors puguin crear, a partir d’elles serveis avançats en línia.

Fent això, Open Data vol assolir dos importants resultats: promoure la innovació, fent servir les dades com a catalitzador de noves aplicacions i serveis, transformant els governs en gestors de plataformes en comptes de proveïdors de serveis, i retornar als ciutadans les seves pròpies dades, i així incrementar la transparència.

Divendres 11 de Febrer de 2011 assiteixo a Innovació en els serveis públics, jornada organitzada per ESADE i LOCALRET

Quan vaig nàixer, al 1972, els astronautes van deixar d'anar a la Lluna

Pocs dies abans de nàixer lo que escriu esta entrada, es va fer esta bonica foto que ha donat la volta al món. És una de les poques que mostren la Terra completament il luminada. Això es va fer a l'últim viatge tripulat a l'astre veí. Enllaço un trocet d'un bonic documental que ho explica.

L'any que vaig nàixer, 1972, es va posar en funcionament la primera central nuclear del païssos catalans a un poblet d'aquí al costat.

Aquell any mentre la gent del primer món consumia més petroli que mai a la història, al tercer món començava la lluita pel control dels recursos naturals.

Aquell any es va popularitzar la videocónsola, mentre per la tele començà un programa que es dia Un, dos, tres... responda otra vez

Qui estigue llegint esta entrada no tinc molt clar que deu estar pensant, però sempre m'ha fet il·lusió saber que va passar l'any que vaig nàixer, i t'ho posar molt fàcil la wikipedia.

Nou vídeo: La gent normal, però 2.0

veure vídeo

Nou episodi de la Cuina de Jesús: Màgia infantil lo dia de Reis

veure vídeo