La millor època de la vida (300 paraules)

Vaig a un curs de català i m'han demanat per les vacances de setmana santa fer una redacció de 300 paraules amb el títol "La millor època de la vida". [foto d'Anna Prat]

Gent de diverses generacions han coincidit que qualsevol temps passat va ser millor. Tot i que cadascú parlava del seu passat. És també molt típic dir "si ho tornés a viure ho faria millor". Un gran homenatge a l'experiència. Possiblement a la vida sempre estem aprenent. Ara seria diferent estudiant, cuidaria a les amistats d'una altra forma, seria millor amant i hauria escollit les feines diferent. O pot ser no.

El futur que depara a la nostra societat és bastant incert. Quin món deixem als nostres fills i filles? Si ho mirem des del punt de vista de l'ecologia, consumim més recursos naturals dels que podem. El canvi climàtic avança a passes de gegant, cada estiu fa més calor i cada cop hi ha desgràcies naturals més importants. Des del punt de vista de les guerres encara és més depriment. A nivell personal em preocupa si podré passejar amb la meua dona de vellets, si em quedaré a l'atur als 50 i si sabré fer be de pare quan siguin adolescents.

L'estat de dubte del futur em fa tornar a remenar pels records buscant la millor època de la meva vida. No havia sigut mai tant feliç com als 17 anys. Però l'època universitària, vivint a pisos d'estudiant, ho va superar. Compartir el camí en parella va fer un gir a la meva vida en positiu. El naixement de la primera filla va ser el millor que m'havia passat.

És descrivint-me quan me n'adono. Tinc quasi 40 anys, estic feliçment casat i amb dues xiquetes precioses de 7 i 3 anys. Hi han més coses que també m'importen com la resta de família, les amistats, els estudis, la meva ciutat, practicar esport o participar amb diversos col·lectius. És descrivint-me quan me n'adono que estic passant la millor època de la meva vida.

Kalacoia, uns bons amics de quan estudiàvem a la universitat i la nova generació

M'enorgulleix que passats els anys, uns amics de quan estudiàvem a la universitat, vam fer un grup que quedem anualment per la geografia tarragonina. El grup es diu Kalacoia, perquè ens vinculava un pis d'estudiants a la Baixada la Misericòrdia de Tarragona. Cada trobada anual ens permet mantenir el contacte, a banda de recordar batalletes, d'impregnar a les parelles les aventures adolescents i veure créixer la descendència.

Nou episodi de LCJ fet íntegrament de vídeos del youtube del 1977

Veure vídeo

festadelacarxofa.cat és el web més feo que he vist

Estem preparant-nos per anar a la Festa de la Carxofa, unes Jornades Gastronòmiques molt importants de la meua ciutat.
Per l'ocasió s'ha fet un esdeveniment a Facebook, un llibret molt acurat on demostra la gran implicació de les empreses de restauració d'Amposta i el gran esfoç.
Per contra l'Ajuntament d'Amposta s'ha lluït amb un web ambientat als anys noranta:

• un gif animat que es repeteix per tota la portada
• encapçala el web un comptador de visites, quan de temps que no en veia un!!!
• al codi font he vist que està fet amb el fronpage, un programa descatalogat fa 8 anys, res de gestors de continguts ni coses modernes d'ara
  

Amb la picaresca de posar el comptador dos vegades a portada, perquè conti el doble de visites, en serio que m'he emocionat... i m'ha traslladat aquells inicis de les pàgines web del segle passat.

Incloc un vídeo en la línia de les sensacions que m'ha transmès, és Tam Tam Go amb el seu èxit dels anys noranta Atrapados en la red

... igual és una campanya viral retro per que la gent en parlem i ho recomanem als nostres amics!

He publicat un nou vídeo que fa molta ràbia: Carrers d'ahir i d'avui

veure vídeo a blip.tv

Videorecordatori de la mama

La nit abans de morir la mama, va dormir agafada de la meua ma, ritual que compartia a l'hospital, nit si, nit no, amb ma germana. Avui dilluns fa tres anys que se va morir. És el primer any que ho recordo amb calma i amb enyorança en positiu.

(si no veus be lo vídeo fes clic aquí)

Fa unes setmanes vaig publicar un vídeo de l'instant del transit de la vida a la mort que li dedico a ma mare. Comparant el treball de fa dos anys, ara hi ha més record que rencor, per això dic que s'ha perdut la “n”. El temps i el recolzament de la família m'ha anat curant i posant al lloc.

Al final del vídeo li vaig voler fer un petit vers, tot i no tenir experiència, amb metàfores de conceptes que em recorden a ella i ara he volgut explicar.

Els tresors són mas filles, és que pocs mesos després vam tenir a ma filla la menuda i gràcies a ella, ho vaig poder passar millor, dintre el que cap.

A les pel·lícules, es fa molt que et passa la vida per davant quan et morts... i he posat 80 vídeos dels últims tres anys al videobloc.

La nit de l'enterro li vaig comentar a Marina, la única filla que tenia, al balcó de casa, que la iaia Tere ara era aquella estrella tant brillant, cosa que mos ha anat recordant cada vegada que hem anat en cotxe per la nit: Mira la iaia! És aquella!

Bueno tot plegat, volia ser un matxambrat d'idees, d'una situació molt intensa, per fer un treball amb grans influències televisives, per dedicar-li a la meua mama, però prou encobert per passar desapercebut.

Mai oblidarem el teu somriure

Per fi s'ha acabat el maleït maig i em deixa amb 5 vídeos i un àudio #fb

Ha sigut un mes de bòlid amb mil projectes, igual que aquell que va crear el món en sis dies i el setè va descansar, necessito temps per trobar la calma, centrar-me de nou i retrobar-me en los meus.

Exemples de coses en les que he participat

1.- Vestir-mos de pagesos (foto)

2.- Presentar un llibre (vídeo)

3.- Curs semipresencial (moodle)

4.- Acabar una série de culte disfressats (vídeo)

5.- Tertulia a la ràdio (àudio)

6.- Cantar jotes al mercat a la plaça (vídeo)

7.- Acabar un curtmetratge (vídeo)

8.- Algun vídeo casolà (vídeo)

Com faria una presentació ràpida del llibre #Política 2.0 de l'Ernest Benach, ara que vaig per la pàgina 70

M. Hble. Sr. Ernest Benach, Sr. delegat del Govern, Sr. president de la Cambra de Comerç de Tortosa, amics de la web 2.0.
Quan em va trucar el Sr. Ernest Benach, mig de broma li vaig dir, voleu dir que sabré presentar-ho? i vaig escriure-ho a les meves xarxes socials, explicant que tenia molts nervis. A banda d'unes desenes de persones que em van contestar, a les dues hores el Sr. delegat del Govern hem va deixar un comentari al Facebook.
Estem acostumats, a les eleccions que hem viscut a les Terres de l'Ebre, que algun polític explique el seu programa a la xarxa sense cap tipus d'interacció possible, tancant el bloc el dia següent de les eleccions i amb molts de dubtes si allò ho ha escrit ell mateix.

El Sr. Ernest Benach ens ve a explicar amb el seu llibre #Política 2.0, que els polítics han de canviar d'actitud, que a la xarxa han de conversar amb els ciutadans, que han de ser més transparents i comunicar de forma sincera.

Però, no només de política parla el llibre, parla en general de l'actitud que hem de tenir els ciutadans al Facebook i a la web 2.0 en general.
Aquest temes ja el coneixia ja que ara fa un any, vaig poder gaudir de tres xerrades sobre aquesta matèria que el Sr. Ernest Benach va fer pel nostre territori i una al mateix Parlament. A la meitat dels actes formava part de l'organització i vaig poder consultar-li alguna cosa personalment.

M'ha sorprès bastant un tercer missatge que he tret d'aquest llibre. Ara que vaig per la pàgina 70, explica com la segona història d'Internet a Catalunya.

Quan estudiava em vaig fer un fart de sentir com va aparèixer el català a internet situant-ho als anys 90, de mans de Jordi Adell, Manel Santromà i Vicent Partal entre altres, buf!!! ara em sembla que és la prehistòria!!!

En aquest llibre parla de les opinions més rellevants en els darrers cinc anys a la internet a Catalunya, parlant de Marc Cortés i un llarg etcètera de gent important dels darrers anys a les xarxes socials al nostre país.

Ampuesta ya no es Ampuesta, que es una gran siutat; han quitado los faroles i han puesto l'atrocidad #fb

Així és com algun senyor cantava amb el seu peculiar castellà a l'arribada de l'electricitat al carrers d'Amposta substituint les faroles de gas o d'oli dels carrers. La versió castellana és

Amposta ya no es Amposta,
que es una gran ciudad;
han quitado los faroles
y han puesto electricidad.

I en relació a frases antigues i barbaritats que es deien a la comarca del Montsià et passo tres enllaços

• Es poden veure més cançons, locucions i demés frases antigues relacionades amb Amposta a n'esta pàgina.
• Estudi dels penjaments i blasmes populars que els pobles de Sant Jaume, Mas de Barberans i Ulldecona dediquen als pobles veïns: Com més veïns...
• Noms i malnoms gentilicis del Baix Ebre i del Montsià

Este any no hi han dos divendres per escollir lo sopar de nadal de les empreses #fb

A les empreses estan preparant el mític sopar de nadal de les empreses. Tradicionalment es fa un dels dos divendres anteriors a Nadal, però este any sembla única opció lo 18. En concret a Amposta sembla que estan tots els restaurant ocupats per esta nit. Lo que no se com t'ho faràs si tens més d'un col.lectiu per fer este ritual de germanor (veins,amics, companys del gimnàs, etc, etc).

Les festes majors d'Amposta 2009 tenen regust d'arròs passat

Acabo de tornar de vacances i he volgut planificar una mica la setmana mirant el programa de festes, i m'ha fet molt content veure que aquest any no fan el Festival de Vídeo i Art Digital STROBE. Al menos veig que això que mos deuen un dineral de fa anys per fer jornades i esdeveniments de noves tecnologies, no és res personal amb natros. Sembla que va més amb la línia d'un nou alcalde que li agrada més mirar al passat. Fins i tot del programa de bous lo més innovador és córrer quatre carrers l'encierro, ja que tot lo demés és idèntic a l'any passat. Això em recorda a aquella frase del Harlod MacMillan que diu que hauríem de fer servir el passat com a trampolí i no com a sofà.

(foto d'Aitor)

Lo misteri de nadal i'l cumpleanys que s'atansa m'evoca records de la mama

Són els 6 i mitja de la nit i no puc dormir, pos he pensat, escriu una mica, solta-ho i a dormir corrent que s'han de destapar regalos dema!!!!!

Hasta fa molt poquets dies que no estava passant de les millors èpoques de la meua vida, però les xiquetes animen molt i la meua dona és lo millor que m'ha passat a la vida... com diria el presentador de les campanades, estava normalot!

No tenia ganes de desitjar lo bon nadal, ni al bloc ni res...
La setmana sembla que ha calat lo misteri de nadal a la gent i s'ha desbloquejat un tema familiar. Ahir a la feina em van començar felicitant el nadal i el cumpleanys... l'associació no s'ha quedat curta i al facebook esta tarde-nit ha sigut un allau de felicitacions...

foto brokenatlas

Ahir vam estar jugant mitja tarde en Marina (la xiqueta de 5 anys) i estava emocionada pel meu cumpleanys que entre la iaia i la mama li havien fet guardar uns quants secrets (regals, sorpreses, algun dibuix...) i no podia més i se li escapaven.

Ja estic més contentot i no se com agrair-ho...
Demà se presenta un dia d'il.lusió, per les menudes i pel machuchot de casa que també té que obrir regalos!!!!
Sent los segons nadals sense la mama, i el tema de demà aixecar-me i trobar els regalos, em recorda que molts estaven amb la teua lletra. Per cert, mama, passarem los nadals en los que a tu t'agradaria.

P.D. Notisión de última hora d'ahir, la bisabuela de les xiquetes ve a dinar. Tindrem a casa a la nonagenària Àngeles, tot un regalo de la vida!

Ah! per cert! BOOONNN NADAAAAALLLL!!!!!

Homenatjant als Junior's, Josep Vidal ha fet un vídeo retro (amb un final que m'ha fet risa)

M'ha portat molt bons records, la de vegades que anava els divendres a la nit a veure'ls assajar davant de casa quan era menut (per no mirar Un, dos, tres)

Subhasto a l'eBay una pintura del pont penjant

Subhasto fins al dissabte 13 de setembre a l'eBay una obra original ben conservada de pintor desconegut del Pont penjant d'Amposta (109x81cm)
Visita la subhasta

És la primera vegada que subhasto alguna cosa per la xarxa però he sentit que funciona bastant be. Mai és tard per aprendre!

eBay és una pàgina web destinada a la subhasta de productes a través d'internet. És un dels pioners en aquest tipus de transaccions, ja que la seva presència en la comunitat en línia és de diversos anys.
Més informació a la Viquipèdia

Vídeo de parkour a Amposta, aquell esport urbà per superar els obstacles de les ciutats que va posar de moda l'anunci de la Caixa

El parkour és una moda urbana on et pots crear una ruta molt estètica per puestos que no s'acostuma a passar. Aquí es pot vore un vídeo gravat pels obstacles d'Amposta a una reunió de joves traceurs feta l'any passat fet per un grup de Valls (AlgoMasCrew).

RT Amposta
Carregat per -MEROK-

Per la xarxa es pot vore quan se'n va parlar al Telenotícies d'aquesta activitat que s'ha estés per les grans ciutats que fins i tot disposa del seu propi festival i de l'anunci de LKXA que el va popularitzar. Més informació a la wikipèdia

Vos passo lo vídeo èpic dels Teleñecos: el mahná-mahná, interpretat per dos monstruos rosa que es diuen los Snowths http://is.gd/Vt9

Actualització: (15/8/8) Versió anterior del mateix gag

Adeu a la "Calle Melancolía"

El meu millor amic comenta que hi ha un abans i un després del que ha estat per mi el millor cantat de la terra: Joaquin Sabina. Des que he tingut la xiqueta he deixat de banda alguns dels meus antics vicis, com ara, seguir al Sabina per tot arreu. Recordo el concert que van fer a Benicarló en enyorança i diuen per la xarxa que alguna vegada comptada ha cantat en català. Comenta Rafel que tot just acaba de llegir la seva darrera biografia li surten dos reflexions:

1) Hi ha un Sabina d'abans i un Sabina de després de l'embòlia que gairebé acaba amb la seva vida. L'ensurt va comportar l'abandonament de la cocaïna, una forta depressió i, a la meva opinió, un canvi en la genialitat de l'autor. Només cal adonar-se que d'"abans de" és el millor disc de la seva discografia, 19 días y 500 noches (1999), i de just "després de", el pitjor, Dímelo en la calle (2002).

...y 2) El Sabina que se'n va anar no tornarà. Al llibre deixa caure que les seves lletres, a partir d'ara, seran més poètiques. I per tant, n'entenc, menys urbanes, menys de putes i perdedors. I això es veu en Alivio de Luto (2006), el seu últim treball en estudi, interessant líricament, però allunyat de les temàtiques canalles i de carrer dels seus anteriors discs.
>>Continua llegint a Bourbon Street

Per altra banda, una cosa no treu l'altra, comparteixo amb Vicent, que tenir la meua xiqueta (Marina) i la Teresa que mos ve pel Març, ha estat, i fa pinta que serà, lo més bonic que m'ha passat a la vida. Tot i suplantant al meu Sabina d'abans.

Generació Tutu

Al Tutu vaig conèixer la dona, allí vam començar, allí he passat molts bons moments, en bons amics, hem ballat... que dir del Tutu!!

Ara fa un temps ne vam parlar a la llista, arran d'un nou bloc que es va obrir pels nostres records sobre lo millor local de la nit Ampostina dels 90: tutuamposta.blogspot.com.

Vidi també en va parlar quan es referia als Transtornos!!!! [foto de josep]

He sentit dues notícies sobre alguna cosa que sense voler, les meues 4 neurones han activat records de "bon rotllete"...
...una és que si aquell local o el del costat el reobriran, crec, els que ja en tenen un allà dalt al grau (de música també guitarreta)
...l'altra és que este divendres a la Lira punxa Pablo Honey, von recordeu? Organitza el meu partit i l'entrada és gratuïta

Recordeu la frase que hi havia a la pared ? es mig llegeix a n'esta foto, algo paregut a "sabado sabadete, camisa nueva y polvete"

Escriptors que coneixo parlen del nostre territori a tres llibres acabats de fer

L'altra cara de Sant Jordi, i aquest any és la primera vegada que em passa, que per unes coses o unes altres, coneixo a la majoria dels autors de tres llibres que han sortit recentment. Els dos primers són de dos conjunts d'autors i el tercer en solitari. Els tres tenen en comú que parlen sobre el territori, i els he volgut fer aquest petit homenatge.

· El primer és Amposta. Pretén donar una visió actualitzada de la ciutat d’Amposta i de la seva gent. Vaig conèixer a l'EbreBloc al coordinador Emigdi Subirats, recentment he conegut a Rafel Duran i de fa més temps a Àlex Ramos (la seua dona també està implicada). Més informació del llibre al bloc del coordinador [El llibre i Presentació] o a la editorial de Benicarló Onada Edicions.

· L'altre és El Republicanisme a les Terres de l'Ebre, que neix arran de l'exposició del mateix nom, que ha estat itinerant per tot el territori ebrenc des del febrer de l'any 2005. D'este coneixo uns quants autors. De fa temps a Joan Vidal i recentment a Pere Ferré i Sus Martí. Es va presentar a Amposta divendres passat. Editat per la Fundació Irla.

· El tercer és La colonització del Delta de l'Ebre d'un sol autor que hem compartit projectes i amb el que treballo, Marc Ferreres, guanyador del premi d'assaig del XII Premis Literaris Terra de Fang (2006) de Deltebre. Li ha costat vora 7 anys i és en una recerca històrica sobre el procés de poblament del Delta de l'Ebre. Més informació a la entrada "Un homenatge al nostre passat" del bloc de l'autor.

Ara ja, si qualsevol dels autors no s'avança i em vol fer un detall, a partir de demà sortiré a comprar-los i perseguiré als autors perquè em fassen una dedicatòria.

Ahir em vaig trobar al professor de 3r d'EGB

Vaig estudiar als Hermanos i ahir vaig trobar-me a don Enrique. No l'hagera conegut, perquè m'ho van dir, ell tampoc se'n podia recordar de mi. Un munt d'anys abans em vaig trobar al de sext, don Jose Luis, i em vaig presentar i se'n va recordar de mi. L'any passat a Mari Carmen (tercer) i també. Don Simeón (octau), que encara deu estar en actiu, me deu conèixer i don José María (sèptim) li vaig sonar bastant l'any passat. No res, volia fer un record als meus profes del que se'n dia allavons EGB i lamento no recordar els noms de la resta de professors. No se si és que tenim una edat, però este cole no existeix, los profes no es diuen en "don" i ni els cursos es diuen sext, octau i sèptim.