Ara ha estat bastant malalt, ha trucat als fills i ens hem arromangat lo que ha fet falta. La nota curiosa va ser una nit d'urgències per Tortosa que es pensava que es moria, li va entrar el pànic i se'm va acomiadar penedint-se d'estos últims tres anys.
Les últimes setmanes s'ha recuperat bastant be, del cap, i ha començat a maldar-mos, emprenyar-se i fotre a parir a la nora. Ara diu que vol saldar els deutes amb mi perquè així li hauré de fer cas de tot lo que me mane.
Ahir pel matí quan la infermera me va dir que ha arribat a tractar de puta a una companya, sense entrar en molts de detalls, li vaig dir que els fills mon fem càrrec, que ens agafa vergonya aliena i li vaig demanar disculpes mentre la vaig ajudar a fer el llit.
Els pares son els pares, i ens els toca aguantar amb més o menys dignitat. Tranquil, i pensa que cada pal ha d'aguantar la seua vela. T'ho dic per experiència...