Adeu a la "Calle Melancolía"

El meu millor amic comenta que hi ha un abans i un després del que ha estat per mi el millor cantat de la terra: Joaquin Sabina. Des que he tingut la xiqueta he deixat de banda alguns dels meus antics vicis, com ara, seguir al Sabina per tot arreu. Recordo el concert que van fer a Benicarló en enyorança i diuen per la xarxa que alguna vegada comptada ha cantat en català. Comenta Rafel que tot just acaba de llegir la seva darrera biografia li surten dos reflexions:

1) Hi ha un Sabina d'abans i un Sabina de després de l'embòlia que gairebé acaba amb la seva vida. L'ensurt va comportar l'abandonament de la cocaïna, una forta depressió i, a la meva opinió, un canvi en la genialitat de l'autor. Només cal adonar-se que d'"abans de" és el millor disc de la seva discografia, 19 días y 500 noches (1999), i de just "després de", el pitjor, Dímelo en la calle (2002).

...y 2) El Sabina que se'n va anar no tornarà. Al llibre deixa caure que les seves lletres, a partir d'ara, seran més poètiques. I per tant, n'entenc, menys urbanes, menys de putes i perdedors. I això es veu en Alivio de Luto (2006), el seu últim treball en estudi, interessant líricament, però allunyat de les temàtiques canalles i de carrer dels seus anteriors discs.
>>Continua llegint a Bourbon Street

Per altra banda, una cosa no treu l'altra, comparteixo amb Vicent, que tenir la meua xiqueta (Marina) i la Teresa que mos ve pel Març, ha estat, i fa pinta que serà, lo més bonic que m'ha passat a la vida. Tot i suplantant al meu Sabina d'abans.