Un dia un va fer una interessant prova des d'un blog. Va trobar una fotografia d'un presumpte calamar gegant mort en una platja remota, i va comentar que segons els científics era de les primeres espècies marines juràssiques i que mai no s'havia trobat una mica similar. Una vegada escrit, aquesta persona va fer una mínima 'promoció' del post. En poc temps la 'notícia' es va propagar com una reguera de pólvora per la xarxa. A la tarda ja estava com a notícia en un conegut periòdic en la seva versió digital. El calamar gegant no era més que una enorme balena panxa a dalt. L'autor ho sabia perfectament.
>> Continua llegint: La otra cara de la Web 2.0
Etiquetas:
blocs,
internet de segona generació,
mitjans de comunicació
Tot el que està a internet és cert ?
Llegeixo al bloc de Roc Fages una curiositat a la xarxa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Això sol passar. Ara recordo el cas de la famosa quarteta de Nostradamus que segons deien parlava de l'atac a les Torres Bessones de Nova York, el fatídic 11-S. Deia el següent:
"En la ciudad de Dios habrá un gran trueno.
Dos hermanos destruidos por Caos.
Mientras la fortaleza resiste
el Gran Líder sucumbirá
La Tercera Gran Guerra comenzará cuando la Gran Ciudad arda.
Nostradamus 1654"
El problema és que Nostradamus no va escriure mai aquesta quarteta, i que el suposat profeta va morir el 1566, i per tant no podia haver escrit res el 1654. Però la falsa profecia era tan sucosa que va córrer per la xarxa com la pólvora, i als mitjans de comunicació "seriosos" els va faltar temps per reproduir-la, sense comprovar abans si era autèntica. Segons sembla, les primeres quatre línies eren d'un estudiant canadenc que havia fet un llibre sobre com escriure profecies amb arguments genèrics, que es puguin interpretar quan algun esdeveniment greu ja hagi passat. La darrera frase és l'única que va ser afegida de forma totalment fraudulenta, perquè semblés encara més que un fals Nostradamus havia predit l'11-S.