Si el resultat el trobem pobre, no és que Ítaca mos hagi enganyat. Savis, com bé mos hem fet, sabrem el que volen dir les Ítaques.Viurem experiències inèdites, com fer president a Rajoy. Haurem de creuar les fronteres del món conegut per entrar en un espai poblat d'éssers molt diferents, de sobte divins, altres vegades monstruosos o subhumans. Tocarem fons i després tot serà pujada. És preferible que duri molts anys, que siguem vells quan fondegem l'illa, rics de tot el que haurem guanyat fent el camí, sense esperar que ens donin més riqueses.
La menuda al braç i la gran de la mà del papa i de la mama. Però la resta de tripulació ens hem de mantenir units. Sempre tinguem al cor la idea d’Ítaca. Hem d’arribar-hi, és el nostre destí. Però no forcem gens la travessia.
S'aprén poc amb la victòria, en canvi molt amb la derrota