Sempre vaig corrent, però este cap de setmana és com parar, respirar, mirar al teu voltant i donar gràcies per les coses del dia a dia.
Des de principi d'any que se m'ha complicat de forma increible l'agenda i he deixat de banda la meua familieta, en concret la meua dona Àngels, on li han recaigut sobreesforços importants.
Gràcies per deixar d'anar al curset de piscina, que tan bé t'ho passaves, i tantes altres coses que ara no és lo moment d'explicar.
Este cap de setmana deixem les xiquetes amb los iaios dos nits i dos dies. La mestressa de ceremònies ha preparat tot un seguit d'activitats no se quina és millor que l'altra.
Sopar i sortir de marxa cada nit amb una parella, i la resta dels dos dies sols replets d'aventures romàntiques a la vora del mar. Això s'arrodoneix amb una obra de teatre magnífica a la sala gran del TNC.
Cap de les coses que em devoren l'agenda tenen sentit si no te tinc al meu costat, carinyo...
t'estimo moolt!
t'estimo moolt!
Caram, que bonic...