Els videoblocs catalans surten tímidament

Els videblocs suposen l'evolució dels blocs i, encara que són més laboriosos, s'estenen en una Internet cada vegada més audiovisual. Els vídeos en format flaix s'han convertit en un dels continguts més en voga a la Xarxa.
Els grans videoblocaires catalans es van passar al seu moment al castellà, Gina i Munyoki, per augmentar de zeros les visites i altres dels pioners directament van començar en espanyol (Hector Milla i Joan Planas) donant força als videoblocs d'Espanya. Hector Milla va venir a les jornades àtic2ª que anava sobre el futur de la TV i va fer una interessant ponència.
Estos formats audiovisuals els empren des dels mitjans de comunicació fins als blocs, que a poc a poc han assimilat les seves espectaculars possibilitats. Darrerament sorgeixen en força polítics amb videobloc. És el cas d'Hereu i Mas. Inspirats en polítics europeus i nord-americants, com David Cameron, Hillary Clinton, Barak Obama o Angela Merkel.

Gràcies a la iniciativa de d'internautes anònims que els entusiasma la combinació d'hipertext i imatge en moviment, apareix la nova modalitat de bitàcola multimèdia que es coneix com a videobloc, o per la seva abreviatura, vloc. Podem posar com exemple el pioner Enric, CloscaTV, Joan Fores o, modèstia a part, jo mateix.
Els mitjans de comunicació es posen en este món. La gran aposta ebrenca de TEVEON, la pionera VILAWEB TV i la recent apareguda SIESTV són exemples en los que fixar-se. També tenim les més públiques, per dir-ho d'alguna manera, 3alacarta i edu3.cat.

Uns exemples d'organitzacions que pengen vídeos a la xarxa tenim la UGT o les xerrades d'Atictes i espero que siguen cada vegada més i en la nostra llengua.

Te recomano la lectura de l'article sobre els vlocs espanyols a Consumer.es