Estic instal·lant l'Ubuntu per primera vegada i traient lo windows del portàtil #fb

Trobo que estic vivint un déjà vu, ja que fa uns anyets ja vaig intentar d'instal·lar-me lo sistema operatiu GNU/Linux al portàtil però vaig desistir per problemes amb la tarja wifi. Ara porto un any que al portàtil només tinc instal·lat programari lliure (amb el windows) i la vida ha continuat. Tenia los meus dubtes de si es podia viure sense l'office, photoshop i pinnacle a l'ordinador secundari de casa i han quedat reduïts a zero. Después d'unes proves instal·lant-me l'Ubuntu amb arranc dual i comprovar que tot funciona, estic formatejant l'ordinador treient tot rastre de windows.

Me'n sortiré en esta nova creuada?

me feia molta mandra fer-ho...

Dades tècniques

• Lo portàtil és bastant vellet, és un Acer TravelMate 290E
• La tarja de xarxa sense fils està trencada i vaig amb una usb MSI UB54G
• Lo sistema operatiu és Ubuntu Lucid Lynx 10.04 LTS

Problemes que m'he trobat:

• Se'm quedava bloquejat amb la pantalla blanca instal·lant des de wubi, cd, dvd, provant la versió live o actualitzant des de la vesió 8.10. El problema ha esta la tarja de vídeo i una bona ànima ha publicat la solució.
• El segon dubte que tenia era instal·lar la tarja de xarxa sense fils tant particular que tinc, però ho he fet amb l'ndiswrapper amb mode gràfic i el driver de windows.

Estic més content que un gínjol!

Meravellosa actuació de Joan Rovira Acústik a les festes majors d'Amposta

Desconeixia aquest brillant senyor de Camarles del mocador al coll, però el seu nom el tenia sentit d'amics del facebook. És llicenciat a l'Escola Superior de Música de Catalunya especialitzant-se en Saxo Jazz i Música Moderna, pots veure més sobre ell aquí. Amb 27 anys i aquesta vegada acompanyat de dos músics més, van interpretar temes propis i versions dels clàsics del soul i el pop. El vídeo és de la versió d'Englishman In New York (Sting), perdona que el vaig fer amb el mòbil quiet a la cadira, que se'm va adormir la xiqueta a les cames. No vaig poder ni apropar-me ni ensenyar al públic, però bueno, es pot agafar una idea, no?, sinó hi han més vídeos d'ell per la xarxa.

El gran problema va ser el canvi d'ubicació, en comptes del Castell i es va fer a l’embarcador. Veig també que fins i tot el cantant es va enterar a l'hora del concert, que pobre l'haguessen pogut avisar abans. Ja hi som com és habitual amb la desgana i la falta de previsió de l'ajuntament amb els actes que no són taurins. La única forma per anar al concert era que havies d'arribar a la paret de la biblioteca i llegir un petit foli per aconseguir trobar el concert. Després és quan mires que el dia següent es necessita el mateix escenari a l'embarcador, era només posar-li una mica de ganes quan es va fer el programa, però bueno, és lo de sempre.

La meitat de les festes majors d'Amposta estem als bous, però i la resta?

Festa Major Amposta 2009 from Strobe. Festival de Vídeo i Art

La majoria dels ampostins i ampostines passen la meitat de les festes als bous, però los dies que no hi van es troben col·lectius de gent es bolquen participant en activitats que a l'ajuntament no els hi costa un duro: entitats, gegants, andròmines, processó...

L'ajuntament en canvi sembla que les organitzi per pur tràmit, sense il·lusió traient el cartell artístic de festes que fa de portada del programa o sense trencar-se el cap amb el pregoner.

Els poso mala nota a les activitats que organitza l'ajuntament:

• Al ball cada any va menos gent.
• Baixa qualitat dels concerts i orquestres.
• Adeu al Festival de Vídeo i Art Digital Strobe.
• Adeu a les nits pels joves a la zona del castell

Em preocupa seriosament la part de festes que no són els bous. Els espectacles com ara el teatre, humor, màgia o infantils són cada vegada més dolents. Volem un futur millor per les festes majors, volen que els nostres fills puguen heretar unes festes majors amb principis, bon gust i art.

Per cert, no et dóna vergonya el dia de la dona?
Això és igualtat o fals feminisme?

Nou episodi de la Cuina de Jesús: Despintors

veure vídeo

Jo sóc fan de l'Stallman

Des del dia que vaig conèixer al Richard Stallman encara hi crec més amb el continguts lliures. Aquest geni, tot i l'avançada edat, sordera i mala hòstia en general, va deixar empremta en mi d'intentar evitar, quan es pugui, el programari amb drets d'autor. M'ha costat entendre unes setmanes que el seu discurs, al meu parer, és una fita impossible d'aconseguir però molt interessant per tenir-lo com a camí.