Em vaig adormir conduint sol, després d'una nit de rodar el curtmetratge, em vaig despertar just quan sortia de la carretera. Algunes llantes van sortir ferides i es van endur per davant els ànims. He passat uns dies molt durs, del que haguera pogut passar i no va ser, i de que tinc tres xiquetes molt boniques per casa que no s'ho mereixerien.
(foto de h.koppdelaney)
Aquests dies el cotxe ha tornat a casa i sembla que amb ell torna la normalitat. Coincideix amb la pujada d'ànims, la intenció de baixar el ritme de les aficions i passar més temps amb les meves. Aquella cuneta es va endur una nòmina a canvi de la decepció, si, però es que a vegades les decepcions venen juntes.Necessitava tornar a posar ordre a la meva vida i un temps de retrobament en mi mateix que crec que he aconseguit, avui tornant al gimnàs ha sigut com un ritual per que vaigue tornant tot al seu puesto poquet a poquet.
He après que pot ser, tot és més senzill del que pareix, disfrutar dels instants i apreciar als teus.
Ostres! Sort que no et vas fer res. Ja fas bé de reflexionar. Molts ànims!