Vaig a un curs de català i m'han demanat per les vacances de setmana santa fer una redacció de 300 paraules amb el títol "La millor època de la vida". [foto d'Anna Prat]
Gent de diverses generacions han coincidit que qualsevol temps passat va ser millor. Tot i que cadascú parlava del seu passat. És també molt típic dir "si ho tornés a viure ho faria millor". Un gran homenatge a l'experiència. Possiblement a la vida sempre estem aprenent. Ara seria diferent estudiant, cuidaria a les amistats d'una altra forma, seria millor amant i hauria escollit les feines diferent. O pot ser no.
El futur que depara a la nostra societat és bastant incert. Quin món deixem als nostres fills i filles? Si ho mirem des del punt de vista de l'ecologia, consumim més recursos naturals dels que podem. El canvi climàtic avança a passes de gegant, cada estiu fa més calor i cada cop hi ha desgràcies naturals més importants. Des del punt de vista de les guerres encara és més depriment. A nivell personal em preocupa si podré passejar amb la meua dona de vellets, si em quedaré a l'atur als 50 i si sabré fer be de pare quan siguin adolescents.
L'estat de dubte del futur em fa tornar a remenar pels records buscant la millor època de la meva vida. No havia sigut mai tant feliç com als 17 anys. Però l'època universitària, vivint a pisos d'estudiant, ho va superar. Compartir el camí en parella va fer un gir a la meva vida en positiu. El naixement de la primera filla va ser el millor que m'havia passat.
És descrivint-me quan me n'adono. Tinc quasi 40 anys, estic feliçment casat i amb dues xiquetes precioses de 7 i 3 anys. Hi han més coses que també m'importen com la resta de família, les amistats, els estudis, la meva ciutat, practicar esport o participar amb diversos col·lectius. És descrivint-me quan me n'adono que estic passant la millor època de la meva vida.
